El fruit de l’avellaner va ésser molt apreciat per les primeres cultures a l’Àsia i Europa ja que té un alt valor nutritiu i agradable sabor. S’han trobat varies formes fòssils de “Corylus” en restes de l’era terciària. Així com en períodes posteriors, se sap que entre el 8000a.C i el 5500a.C va ésser una de les varietats predominants en diferents parts de l’actual Europa. Al 400a.C Xenofont ja parlà d’un fruit nomenat “Pontus Nut” localitzat a l’Anatòlia i es té constància de que aquest fruit es va portar des de la zona de “Pontus Eximus” (Al Mar Negre de Turquia) cap a Itàlia i Catalunya.